Jornada Centres Educatius per la Convivència
nov. 12, 2023El pati és el nucli de l’institut
nov. 20, 2023Per Nerea Cayetano i Laia Fouchard.
Joan Domínguez és el nou professor d’Ètica de l’Institut d’Argentona, un professor amb algunes particularitats, ja que al llarg dels anys ha combinat aquesta feina amb la interpretació.
Per començar, pot explicar-nos una mica sobre la matèria que ensenya i en quins cursos?
Imparteixo Ètica a les sis classes de tercer de l’ESO. Des d’un principi la meva intenció era impartir Filosofia, però per temes més adients a l’Institut estic impartint la matèria d’Ètica, que és una branca de la Filosofia. Molt propera a l’essència de la Filosofia.
És aquest el seu primer institut o ha treballat en altres centres abans?
No és el meu primer institut, he estat impartint classe a altres instituts. Vaig triar aquest institut perquè està més a prop de casa i volia a més conèixer nous ambients.
Quina formació universitària posseeix relacionada amb la matèria que ensenya?
Relacionat amb la matèria que imparteixo vaig estudiar Filosofia i Ciències Socials.
Sempre s’ha dedicat a la docència o ha tingut experiència en altres camps?
A part de món de la docència he treballat en el món de la televisió, el teatre i de la interpretació. La veritat és que vaig tenir un cop de sort i la vida em va canviar d’un dia per l’altre just quan començava la meva carrera com a docent. Vaig haver de decidir. I vaig escollir la càmera, i per descomptat, el teatre. Jo donava classes de dia i a la nit actuava en un teatret meravellós de Barcelona que es deia Llantiol. Feia humor i tocava el piano fent gags humorístics. El director de la sala va escriure a la productora de Chicho Ibáñez Serrador. Va córrer la veu que hi havia un actor que feia un humor diferent i va venir a veure’m Jordi Estadella, posteriorment la mà dreta de Chicho Ibáñez Serrador. Els informes van ser bons i una nit va aparèixer el gran Chicho que venia des de Madrid especialment a veure el meu espectacle. Quan vaig acabar em va dir que seria un dels integrants de la nova temporada de 1,2,3, Responda otra vez. El meu personatge de El hombre del cajón ho va canviar tot. Després vaig presentar 26 programes amb la immensa Raffaella Carrà i llavors vaig entrar en un circuit de telesèries com Los Serrano, Cuéntame, La Riera, Aquí no hay quien viva, Manos a la obra, etc., a més de compaginar-ho amb el teatre diari. Etapa extraordinària.
A més de professor i actor, en quins altres camps li hauria agradat treballar?
Vaig estudiar Ciències Polítiques com a màster de Doctorat, perquè en aquell moment considerava la possibilitat d’exercir com a diplomàtic. Però l’agenda i la vocació teatral van ser més fortes. La meva tesina va versar sobre el poder seducció dels discursos polítics i la manipulació del llenguatge. Al tribunal li va semblar una idea bastant extravagant tot i que la defensa va agradar i vaig aconseguir el títol. Posteriorment, vaig estudiar Psicologia en la branca de Coaching, tot i que ara està de moda, llavors era una pràctica desconeguda. He tingut moltes propostes per treballar com a coach, i ho he fet durant un temps, però de moment no contemplo la possibilitat de continuar. El teatre sempre i la docència ara com ara són les meves prioritats.
Sempre ha tingut la intenció de ser professor?
Sí, la veritat és que des de petit he tingut aquesta vocació de ser professor, però va quedar superposada pel món de la interpretació i de l’actuació.
Quan era jove, gaudia d’anar a l’escola?
L’ambient era meravellós i tinc molts bons records de l’escola. Ambient de barri. Estimada Barceloneta. M’agradava estudiar només si la matèria em semblava interessant. Lletres. Amada Literatura. Sempre havia sigut un estudiant mediocre fins que vaig decidir deixar de ser-ho i posar-me les piles per entrar a la Universitat.
Si no hagués sigut professor, creu que hauria arribat a ser la persona que és ara?
Sí, sense la docència hauria arribat a ser el que soc ara, però sense la Filosofia no hi hagués arribat de cap manera. Si jo he arribat a ser el que soc ha sigut gràcies a la Filosofia, que no m’ha abandonat mai. La Filosofia és i ha sigut el meu ADN.
A quina edat va començar en el món de la televisió?
Vaig començar en el món de la televisió professionalment als vint-i-set anys, però vaig pujar per primera vegada a un escenari als quatre anys. I ja no ho vaig deixar. El vincle és orgànic.
Des d’un punt de vista professional, ha viscut moments difícils al llarg de la seva carrera?
Sí, jo quan vaig començar professionalment estava preparat per sortir a televisió i per posar-me davant d’una càmera, però no estava preparat per tot el de fora, és a dir, no estava preparat per sortir del platós i estar envoltat de gent que havia de satisfer amb fotos, autògrafs, quan el que jo realment volia era estar en intimitat. No obstant això, estic molt agraït i comprenc la situació perfectament. Però sempre desitjava arribar a l’hotel per llegir Plató. I no és conya. També he viscut infinitat de situacions del tot surrealistes al teatre.
Què considera que és el més important per a ser un bon professor?
Penso que un bon professor ha d’intentar veure el món des de la perspectiva de l’adolescent y tenir empatia cap a ells. O almenys “Cortejar esa utopía“…
Com a professor d’Ètica, què considera que és el més important per als adolescents?
Tenir unes pautes d’autoconeixement que permetin als adolescents instal·lar-se a la vida de la manera més digna possible i que aquestes pautes responguin a un ideal, un objectiu que s’ha d’anar assolint progressivament. Considero essencial ser fidel a una vocació. Si hom té la sort de sentir-la. Tot es redueix a posar cor a què fas.
Amb la seva trajectòria professional, creu que amb esforç es poden assolir els somnis?
Sí, completament. Sens dubte. Penso que si t’esforces pots arribar a ser el que tu vulguis, sense esforç no arribaràs a ser el que vols. El talent només és una part del triomf. I potser no la més important, però la constància i la disciplina són essencials. També considero imprescindible aprendre a dir “no” als distractors que boicotegen el camí cap als nostres objectius.
Hi ha algun consell o lliçó que hagi après al llarg de la seva vida que vulgui compartir?
Sí. Una frase que és conquesta de la Filosofia grega. Gairebé com tot, i és: “Arriba a ser el que ets”.