Institut lliure de mòbils

Amb aquest nou curs arriba la novetat: el claustre de professorat ha decidit unànimement reconvertir l’institut en un espai d’aprenentatge lliure de mòbils. La mesura també ha estat recolzada pel Consell Escolar. Això significa que durant tot l’horari de permanència de l’alumnat al centre deixa d’estar permès l’ús i la tinença del mòbil en tots els espais del centre.
La mesura vol sensibilitzar l’alumnat en l’ús racional dels mòbils així com a fer-los partícips de la riquesa de la vida col·lectiva.

En els darrers cursos, tot i no estar permès l’ús dels mòbils, aquests s’han usat de forma reiterada i continuada durant l’horari lectiu i l’esbarjo, i en una part
important de les ocasions no ha estat pas amb finalitats acadèmiques, sinó més aviat d’oci i/o de comunicació. La generalització massiva d’aquesta mena de comportaments invalida la possibilitat de flexibilitzar la normativa d’ús del mòbil amb què havíem volgut funcionar, convertint-la en inútil, supèrflua i poc beneficiosa per a l’alumnat.
Com que l’objectiu essencial de totes les mesures que es prenen a l’institut és obtenir un benefici
evident per a l’alumnat, pensem que ha arribat l’hora de redefinir la gestió dels mòbils al nostre centre. I si recalquem que ens sembla un canvi beneficiós és perquè en la manera com fins ara hem conviscut amb els mòbils hi hem trobat l’origen de diverses problemàtiques, conflictes i conductes que afecten els processos d’aprenentatge i la convivència al centre.
En efecte, la utilització del mòbil perjudica seriosament la qualitat d’escolta i de concentració necessàries en tot procés d’ensenyament. La vida a l’aula es va desvirtuant i els incidents per un ús inadequat es produeixen de manera continuada. El resultat final és una sessió d’aprenentatge menys eficaç i una convivència de menys qualitat.

En efecte, l’ús del mòbil és a l’origen d’una part important dels comportaments incívics i pertorbacions del centre i, per si no fos prou, els mòbils permeten la pràctica menyspreable del ciberassetjament, l’enregistrament de sons i imatges improcedents, i l’accés a imatges violentes entre d’altres.

És important recalcar que la major part de les potencialitats pedagògiques dels mòbils poden ser fàcilment substituïdes amb altres mitjans, i que la mesura en cap cas suposa abandonar el compromís amb la innovació i la qualitat educativa i un ensenyament modern i obert a les realitats tecnològiques imperants. Alhora, també contemplem la possibilitat de permetre l’ús ocasional del mòbil, sempre que sigui en el context d’una activitat pedagògica programada, autoritzada i avisada
amb antelació.

PER A UN MILLOR APRENENTATGE I UNA MILLOR CONVIVÈNCIA!