Crítica literària: “Sempre ens quedarà l’estiu”

Per Nerea Cayetano. “Sempre ens quedarà l’estiu” és una novel·la romàntica juvenil escrita per Jenny Han i publicada el 26 d’abril de 2011. És el tercer llibre de la seva trilogia anomenada L’estiu què em vaig enamorar, igual que el primer llibre d’aquesta saga. A més, també compta amb una adaptació dels dos primers llibres a la pantalla, mitjançant una sèrie amb el mateix nom.

La història ens parla sobre una noia anomenada Isabella Conklin, o “Belly”, com solen cridar-la tots els personatges. És una adolescent i germana menor de Steven. La seva mare, Llorer, té una millor amiga, Susannah Fisher. Ambdues han compartit un fort vincle des de la seva època universitària. Són dones divorciades, i sempre han passat els estius soles en una casa de Cousins, pertanyent a Susannah Fisher i a la seva família, fins i tot abans de separar-se de les seves respectives parelles. A la casa no sols s’allotjaven Llorer, els seus fills i la propietària, sinó que també l’acompanyaven els fills de Susannah: Conrad i Jeremiah. Durant les dues primeres parts d’aquesta història, hi ha un tempestuós triangle amorós entre els germans Fisher i Belly. A això, a més, se suma la desgràcia que Susannah mor a causa de càncer, fet que afecta profundament cadascun dels personatges.

El tercer llibre ens situa un parell d’anys després, quan Belly i Jeremiah són parella i tots dos ja estan a la universitat. El drama d’aquesta història s’inicia en el moment en què, en una festa de la fraternitat del noi, Isabella escolta una conversa entre dues persones alienes i acaba descobrint una traïció per part de la seva parella. Això, evidentment, provoca problemes i ell, volent despistar-la del conflicte, li demana matrimoni. Belly li diu que sí. Les coses van bé durant un temps, fins que comencen a donar-se els contratemps, com el rebuig a les noces per part de Llorer i, també que, per a organitzar-ho tot millor, Belly es trasllada a la casa d’estiu de Cousins; la mateixa en la qual van passar tant de temps. Inesperadament, allí no es troba sola, sinó que l’acompanya un vell amic i ex-xicot; Conrad. A mesura que van passant temps junts, els sentiments de Belly es veuen qüestionats per si mateixa i al final del llibre, ha de prendre una decisió molt important que afectarà tant la seva vida com a la d’altres persones involucrades.

D’aquest llibre, com a fan de la trilogia, m’ha agradat veure el pas dels personatges menors a una altra etapa de la seva vida, en altres ambients i amb altres companyies. També m’agrada com tracta la nostàlgia que sent Belly en tornar a Cousins i que es mantingui tan present a Susannah, un personatge que, malgrat la seva absència, continua sent d’allò més rellevant. Com a punt a destacar, malgrat ser una lectura amena i destinada a un públic jove, la narració és una cosa que m’ha agradat bastant. Ha tornat a aconseguir deixar volar la meva imaginació i ajudar-me a sentir la màgia d’aquesta història i els seus escenaris més icònics. Una altra cosa és que, tenint en compte que és un llibre relacionat amb els adolescents i joves, penso que està bé que mostri que a unes certes edats és normal cometre alguns errors i que d’ells s’ha d’aprendre.

Si hagués de dir alguna cosa que no m’agrada, diria que depèn del lector. En cas de no ser fanàtic tant dels llibres de la trilogia o de formar part del col·lectiu “jove”, podries veure com un contrasentit les decisions de la protagonista. I, personalment, és cert que en alguns moments poden semblar repetitius alguns elements.

Recomano aquest llibre a totes aquelles persones que gaudeixin de novel·les romàntiques però, principalment al públic juvenil. També als qui els agradin les històries situades en llocs estiuencs.